Inspiració?

L’altre dia, a la classe de legislació, es van parlar d’alguns temes interessants, que feien reflexionar.

En Jordi va ensenyar alguns exemples “d’inspiració” d’algunes campanyes de publicitat. Un parell eren anuncis de cotxes. Clarament vam creure que es tractava d’una referència evident. I això, no ens va semblar tan malament. Era clar que es va portar a terme sense voluntat de plagi. Principalment perquè el primer anunci havia guanyat un premi a Cannes i era conegut.

El que ja ens va semblar un plagi va ser un anunci de telefónica on s’utilitzava una canço que explicava la promoció que a la vegada es mostrava a través de dues mans canviant de posició i movent els dits on estaven escrites part de la promoció. Doncs bé, resulta que a Youtube, prèviament, existia un vídeo d’un noi que utilitzava la mateixa cançó i explicava la història a tavés dels escrits als dits de les mans. En aquest cas, és clarament un plagi, però com que aquest noi no era conegut i el video no estava més enllà de Youtube, no passa res.

Per això a vegades un es pregunta fins a quin punt penjar les creacions pròpies a Youtube, o posar-les al facebook, entre altres, no resulta molt arriscat. Doncs aquest material sempre podrà servir d’”inspiració” per a algú que s’aprofiti de la creativitat dels altres a falta de creativitat pròpia.