La usabilitat de les webs

Actualment, en la majoria dels casos, si no estàs a Internet, no existeixes. I axiò ha portat a totes les empreses, per petites que siguin, a disposar d’una web. Això és molt important pel negoci. Per altra banda, no només es tracta d’estar a Internet, sinó d’estar-hi ben posicionat i en els primers llocs dels buscadors. I si es tracta d’una empresa molt important, ja no només s’ha de tenir en compte els buscadors, sinó també les xarxes socials, entre altres.

Però també cal destacar entre les demés. I axiò a part del posicionament, es porta a terme a través del disseny de la web. Moltes estant intentant ser dinàmiques i interactives, més enllà dels diferents menús i de ser un espai de lectura d’informació. Però això comporta també icórrer en molts errors.

Quantes pàgines hem vist que per disposar d’un disseny molt innovador i interactiu obliden la importància de la facil navegació dins la pròpia web. I axiò és un problema. Jo no suporto visitar una web i que cada vegada que cliques una opció s’obri una finestra nova, o apareguin pop-ups que en molt casos tapen informacions de sota. En el disseny, que és molt important estèticament, no s’ha d’oblidar la funcionalitat. És a dir, una web, perquè sigui agradable pel navegant, ha de ser usable, a més de visible.

I usable significa que sigui fàcil, que no tingui enllaços que no porten enlloc, que sempre sàpigues on estàs i com tornar al lloc anterior. I no oblidem a les persones amb problemes de visió, per exemple. Si al carrer es realitzen millores per fer-los accessibles a tothom, el mateix passa amb Internet.

Si volem ser un exemple d’empresa, comencem des de la nostra web, fent-la fàcil i accessible a totes les persones que voluntàriament la volen visitar. No els desanimem. És important tenir sempre present que la nostra web serà una mica com el nostre aparador i que d’ella se n’extrauran conclusions a nivell general.

Espots interactius

Uns diran que son noves finestres d’explotació, mentre que per altres no deixa de ser una molèstia més a tenir en compte en el mercat tan canviant en el que vivim.

El que estar clar és que la televisió intercativa obre les portes als més creatius, i les tanca a aquells que viuen dels anuncis de tota la vida, que només bombardegen als espectadors amb el nom de la marca i un jingle passat de moda.

Ara un pot fer anuncis i que els espectadors decideixin veure’l i interactuar amb la marca. I axiò reforça molts valors i vincles amb els clients. Perquè ja no només es tracta de estar davant la televisió, sinò que si una persona decideix interactuar és positiu des de dos aspectes: primer perquè ha vist l’anunci i li ha cridat l’ateció, la qual cosa reforça el record de la marca, i per altra banda, perquè al interactuar obre les portes de casa seva a la marca i adquireix i assumeix els seus beneficis.

Per altra banda, considero molt important el que passa amb la resta d’espots que es van emetent mentre un espectador ha decidit passar aquella estona només amb la marca que ha triat.

Axiò comporta un repte molt gran pels anunciants, que més enllà de voler ser triats per reforçar els seus valrs i posicionament, ho han de fer pel simple fets de ser vistos, doncs si l’espectador tria interactuar amb la competència, deixarà de veure el nostre espot, i al preu que van els anuncis, és una cosa que no pot succeir.

El potencial de les xarxes socials

La Vanguardia publica un article on informa dels resultats d’un estudi sobre les xarxes socials anomenat “El fenómeno de las redes sociales. Percepción, usos y publicidad”.

En ell es desprèn que un 50% dels internautes d’Espanya esta en alguna xarxa social, i que només un 18% l’utilitza per conèixer gent nova. Amb això veiem que la majoria dels que l’utilitzen ho fan per comunicar-se amb els seus amics, o com a element socialitzador.

Això comporta que la interactivitat és un valor molt en alça, especialment en la comunicació més personal. Tot i això, també es poden utilitzar amb finalitats més professionals, doncs permet el contacte entre excompanys de feina per estar al dia de les seves innovacions, etc. Això li dona un potencial a nivell publicitari molt gran, doncs permet adequar-hi continguts en funció dels diferents usos que se li donen.

Per entendre-ho, si una persona al parlar amb un amic al facebook ho fa quasi exclusivament per motius laborals, o forma part d’un grup relacionat amb la seva feina, la publicitat que s’hi podria incertar podria estar relacionada amb els temes o interessos d’aquests.

El mateix és aplicable a tota la resta de situacions i tipus de relacions que s’hi produeixen. Per això és important per les empreses conèixer aquestes eines i donar-los la importància que es mereixen. Quin element més favorable hi ha que crear un grup de l’empresa i que els diferents empleats en formin part? Doncs es tracta d’un element que permet relacionar la feina amb la vida privada i associar els valors positius al temps lliure de les persones.

el link de la noticia és el següent:
http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20081119/53581913681/uno-de-cada-dos-internautas-espanyoles-usa-habitualmente-redes-sociales.html

Amiga Carla

Amiga Carla,

Este mes tenemos una oferta que segura será de tu interés...

 

Doncs, per començar, amiga no sóc. No hi ha cap e-mail que fassi més ràbia que aquell que et tracta com una amiga quan ni tan sols saps perquè te l’envien. Una acció de Marketing directe ha de ser eficaç, perquè fer-la per fer no reporta beneficis.

A mi l’únic que em produeix rebre e-mails de marques o empreses que no m’interessen és alèrgia. Crec que deixa de ser efectiu en el moment en que no t’interessa la seva informació.

També està bé que aquests e-mails et tractin de la manera correcte, amb el to que toca i els missatges adequats. No es tracta de vendre a tots el mateix. Crec que s’haurien de realitzar diferents missatges en funció dels diferents públics objectius.

Potser llavors sí seria una bona manera de captar nous clients, fidelitzar els que ja es tenen o informar sobre nous productes i ofertes.

Realment es tracti de l’acció que es tracti, si no es porta a terme tenint en compte el públic i realitzant-lo de la manera correcta, no funciona i es torna contraproduent, perquè agafes “mania” a la marca i l’hi associes valors negatius.

Participant en els mitjans

Els mitjans convencionals s’estan nutrint també d’internet per fomentar la participació de la seva audiència i involucrar-la més amb el programa i els seus continguts. Tant els programes de televisió i ràdio com la premsa, permeten a les persones deixar els seus comentaris, enviar e-mails o participar d’una forma o altra.

I això és només una petita part del poder d’Internet en relació a la participació ciutadana en la creació de continguts. Potser per les persones que estan connectades diàriament però no són grans entusiastes de Youtube o de blogs, és una manera de fer conèixer la seva veu més enllà del seu cercle habitual.

Si abans era necessaria una trucada telefònica per participar en ràdio o televisió o enviar una carta als diaris, actualment això pot quedar suplit per l’e-mail o els propis espais destinats a deixar comentaris en els mitjans. Als diaris digitals es poden valorar les notícies i escriure la teva opinió. És la democràcia de la informació. Però no ens enganyem, qui continua decidint els continguts dels mitjans continuen sent els grups de pressió, els editors, etc.

La resta de persones que utilitza Internet per deixar la seva opinió o crear continguts el més probable és que no tingui el poder de formar part de l’agenda-setting. Molt poques són les excepcions, només en algun cas de videos a Youtube o blogs on es desvetllen temes de gran interès, potser més morbós que cap altra cosa, siguin els únics “privilegiats” en crear un tema a partir del qual la resa de mitjans se’n farà ressó.

Passant dels banners

A la classe passada vam estar parlant de banners. Com a element publicitari a Internet crec que és una eina més, però no la millor. Potser al principi sí que podia cridar l’atenció, però no actualment.

L’altre dia estava navegant per Internet i sento com si rebés un missatge, miro el mòbil i veig que no. I quan es va repetir me’n vaig adonar que era un banner de la web a la que estava. Per tant, podria ser cridaner, però a mi em van fer falta dos vegades per adonar-me’n i, ara que hi penso, no sé ni què anunciava, ni la marca ni res.

Diria que els únics banners que poden funcionar són els que tenen un element que crida molt l’atenció, ja sigui per l’acció, pels colors, música, etc. Però realment costa molt que ens hi fixem.

El nostre ull s’ha acostumat a ignorar els espais on hi ha banners, fins al punt que en algunes webs on els menús a la dreta i esquerra són en requadres de colors els ignorem perquè l’ull els detecta com si fossin banners.

Per tant, per bé que és una eina que s’ha de tenir en compta al anunciar-se a Internet, crec que no ha de deixar de ser un element més de la campanya i que, si volem que funcioni, ha de ser molt cridaner i imaginatiu.

Fent campanya a Internet

M’ha semblat molt ineteressant un article que he llegit a Internet, en el blog personal de Enrique Dans, on parla de l’utilització d’Internet a la campanya electoral dels Estats Units i es planteja fins a quin punt seria factible la utilització d’aquest recurs a Espanya, doncs les característiques de les campanyes són diferents.

Com bé diu en l’article, als Estats Units fer campanya a Internet és crucial. Primer perquè és una manera de captar recursos econòmics pel finançament de la campanya. Però jo crec que hi ha un punt molt més important. I és que si s’estenen els valors de cada partit a través de les xarxes socials, d’una manera real i motivadora, podria ser una eina que permetés aconseguir més votants.

Però el millor de tot és que un us adequat d’aquestes xarxes socials, pàgines web dels partits i demés recursos que ofereix la xarxa podria incrementar la participació i l’interès per la política més enllà dels cercles més habituals de discussió.

Ara bé, crec que no funcionaria simplement penjant continguts per part dels polítics dient coses bones de la seva proposta política. Crec que es tractaria més de trobar persones que fossin líders i difusors de les accions, generadors de debat, etc. Una acció bastant factible a través de les xarxes socials.

Als EUA ha funcionat, i aquí arribarà mai aquest estil de fer campanya?

Aquest és el link del blog:

http://www.enriquedans.com/2008/09/campanas-politicas-e-internet-¿aprendiendo-de-la-experiencia-americana.html