WE MEDIA

Blogs, xarxes socials, camares de vídeo domèstiques, camàres digitals, telèfons mòbils amb connexió a Internet... i el que queda per veure.

Totes aquestes són tecnologies que han permès el desenvolupament de la societat, l’estar més informats (o no?), crear continguts sense ser experts... les subjectivitats de cadascú poden ser notícies, o desencadenants de notícies.

El periodisme participatiu. Un nou terme que està a l’ordre del dia. Ara tots som, més enllà de consumidors de continguts, creadors de continguts i, fins i tot, líders d’opinió, prescriptors, desencadenants de crisi, i moltes altres coses.

Com tot, això comporta coses positives i d’altres negtives. Per una banda, la diversitat d’opinions sempre afavaoreixen que no hi hagi una única veu que es consideri la versió oficial i única. També dóna veu a moltes persones i col·lectius que d’altra manera no tindrien possibilitat de fer-se escoltar.

Com que les coses bones són sempre conegudes, anem a parlar de les negatives. Principalment, des del meu punt de vista, hi ha un problema, doncs fins on es pot arribar, on estan els límits? Estic absolutament a favor de la llibertat d’opinió, però també del dret de les persones a la seva intimitat. Però quina és la solució, una regulació? Tampoc crec que fos aquesta una solució, perquè en base a quins criteris es faria, on hauríem de posar les fronteres? Deixo caure la pregunta, a veure si algú troba la fórmula màgica.

Aquest és el link de la traducció del treball WE MEDIA, on es parla del periodisme participatiu i dels canvis d'audiència, entre altres coses:

http://www.hypergene.net/wemedia/download/we_media_espanol.pdf